Rondalles embastades

La rondalla es una narració anónima (encara que pot tindre autor) i en prosa, que conta fets presentats com a imaginaris

 

A clase hem realitzat una rondalla:

 

Això era i no era un home molt gran i robust. Tenia la pell molt oscura i el pel molt llarg. L’home vivia en el bosc, en una casa damunt d’un tossal. Els seus veïns diuen que és un home molt callat i que mai s’escolta res. Quan anava al poble no parlava en ningú, pareixia que no tenia llengua, però el seu silenci amagava un fet passat.

L’home estava enamorat d’una donzella que vivia al poble i es passava tot el dia escrivint-li cartes d’amor i pensant amb ella, de com podia anar a per ella, emportar-se-la d’aquell castell. 

Un dia mentre caminava pel poble, es va trobar amb un cavaller amb qui ja havia mantingut alguna que altra conversació. L’home li va contar el que succeïa amb la donzella i el cavaller el va animar a anar al poble per conèixer-la. A més, li va oferir la seua ajuda. 

El desig de l’home era conèixer a la doncella, però no sabia com parlar amb ella. 

A més s'acabava d'assabentar que la princesa tenia un altre home darrere d'ella intentant conquistar el seu cor, i això no va agradar gens al protagonista.

Després d’unes llargues hores caminant, per fi va arribar al seu destí: al poble on vivia la seua amada. Encara que es trobava feliç perquè per fi s’havia enfrontat a la seua timidesa i anar en busca de la donzella, la idea del galan no deixaba d’estar present al seu cap

El galan era molt fort i robust. Ell era d’una família adinerada del voltant. El galan montava amb cavall per ser d’una condició social privilegiada. Però, ell desitjava l’amor de la donzella.

L’home va lluitar amb el galan, però va ser vençut. A més, al gaudir del seu estat social, uns cavallers que estaven presenciant la lluita es van unir. De tal manera van poder vèncer a l’home.

El cavaller, el qual li havia animat anar en la búsqueda de la seua amada, havia  presenciat la lluita, doncs li va oferir la seua ajuda amb l’esperança de seguir fins al castell de la donzella. 

El cavaller i l’home van estar lluitant durant molt de temps i, al final, van guanyar al galant junt als seus cavallers. Això va emocionar molt a la donzella, qui va passar amb la diligència i va presenciar la lluita. La donzella li va donar un apassionat petó, l’home,  i ell li va confessar el seu amor. Des d'aquest dia, van viure junts la seva història d'amor. Catacric catacrac, la història s'ha acabat.